| |||||||||
|
FENT CAMI
Fent camí per la
vida
em tocarà menjar
la pols,
ficar-me al mig del
fang
com ho han fet
molts,
compartir el poc
aliment
que porto al meu
sarró,
tant si m'omple la
joia
com si em buida la
tristor.
Vindran dies
d'angoixa,
vindran dies
d'il.lusió,
com la terra és
incerta
així sóc jo,
dubtaré del
compromís
i a voltes diré
no,
o em mancarà quan
calgui,
decisió.
_Però lluny a
l'horitzó
ja lliure de
l'engany
veuré milers com
jo
que van vencent la
por.
Alleugiré el pas
duent amb mí el
sarró
i avivaré amb el
cant
el pas dels meus
companys.
Endavant!
_Amb la llum
resplandent
la força del vent
m'empeny endavant.
Són els homes que
van vencent
la por.
Es la joia i
l'esperit
la força i el crit
que em guia
endavant.
Tan lleuger com el pas dels meus companys. |